Vivim en una cultura que ens ha ensenyat a posar tanques a l’amor i cadenats al desig. Se’ns ha dit, a través de mil guions apresos, que estimar algú significa que la seva energia, el seu cos i el seu plaer passen a ser de la nostra propietat. Des d’aquesta mirada, el contacte amb un tercer es viu com una pèrdua, com si el cor fos un dipòsit de combustible que es buida si s’entrega a massa persones.
Però a nosaltres, després d’un llarg camí caminant junts i d’anys acompanyant processos a la sala de massatge, la vida ens ha ensenyat una veritat molt més vasta: l’energia sexual no pertany a ningú.
L’energia sexual és, en la seva essència, energia vital. És la mateixa força que mou les marees, la que fa brollar la primavera i la que ens manté desperts i vibrants. I aquesta força no es pot posseir, ni segellar sota un contracte d’exclusivitat. L’energia és un flux que ens travessa, que ens connecta amb la vida i que busca, per naturalesa, la lliure expressió.
El mirall de la pell: Aprendre qui som
Sovint, la por ens fa creure que si la nostra parella connecta amb algú altre, ens està traient alguna cosa. Però hem descobert que el contacte conscient amb l’altre no és un acte de traïció cap al vincle, sinó un acte de descoberta personal.
En cada pell que toques aprens alguna cosa nova sobre tu mateix, sobre el plaer i sobre els límits de l’amor.
Cada massatge i cada intercanvi d’energia és un mirall que ens retorna una informació que no podríem obtenir sols. Quan ens permetem explorar el món des d’aquesta obertura, no busquem substituir ningú; busquem mapejar el nostre propi territori emocional:
- Com reacciona el meu sistema nerviós davant d’una presència nova?
- Quina part de la meva tendresa o del meu foc s’encén amb aquest tacte?
- On estan realment els meus límits avui, aquí i ara?
La professionalitat neix de la llibertat
Aquesta filosofia és la que ens permet entrar a la nostra sala de Girona amb una mirada neta. Quan acompanyem una persona en una sessió de Tantra, ho fem des de la certesa que la seva energia és sobirana. No volem posseir el seu procés, ni la seva emoció, ni el seu plaer. Simplement som el canal perquè ell o ella es reconegui.
El fet que nosaltres, com a parella, haguem desmuntat el mite de la possessió, ens dona la força per sostenir els altres sense judicis. Sabem que el nostre vincle és l’arrel, la terra ferma on sempre tornem, i precisament per això no tenim por que l’altre s’expandeixi. Un terapeuta que té por de la llibertat del seu client (o de la seva parella) mai podrà oferir un espai de seguretat real.
Estimar amb la mà oberta
La no-possessió és, possiblement, l’acte més elevat de generositat. És entendre que l’altre no és “el meu home” o “la meva dona” com si fos un objecte adquirit, sinó un ésser lliure que tria caminar al meu costat.
Quan obres la mà, l’amor deixa de ser una obligació per convertir-se en un regal constant. La fidelitat deixa de ser una presó de “no fer” per passar a ser un compromís de “ser-hi” amb tota l’honestedat.
A la nostra consulta, ensenyem a parelles i a persones individuals que el plaer no és un pastís que s’acaba, sinó una freqüència que s’entrena. Com més et permets sentir, més capacitat tens d’estimar. Com més lliure et sents en la teva pell, més segur és el refugi que pots oferir als altres.
Una invitació a la pròpia veritat
Us convidem a reflexionar sobre com us relacioneu amb el vostre desig i el dels qui estimeu. ¿Estimeu amb el puny tancat, aferrant-vos per por a la pèrdua? ¿O us atreviu a obrir la mà i deixar que l’energia de la vida us travessi?
A nosaltres, habitar aquesta llibertat ens ha portat la pau. Ens ha permès ser millors amants, millors companys i, sobretot, millors terapeutes.
Perquè només qui no intenta atrapar el vent pot gaudir de la seva carícia.
Angela & Carles
Girona · Costa Brava · Worldwide
