Alguns homes ens ho pregunten, quasi de passada, com si els fes vergonya: “com entreno el sòl pelvià?” I tenen raó a preguntar-s’ho perquè quasi tot el que trobaran buscant-ho parla de post-part, d’incontinència femenina, d’exercicis de Kegel per a dones. El cos masculí també té aquesta musculatura, i també li passen coses, però ningú els ho ha explicat mai.
Què fa aquest múscul en un home
El sòl pelvià és una xarxa de múscul que tanca la part inferior de la pelvis, entre el pubis i el còccix. Sosté la bufeta i l’intestí, participa en la continència urinària, i té un paper directe en l’erecció i en el control de l’ejaculació. Quan aquesta musculatura funciona bé, un home ni la nota. Quan no, ho nota tot: pèrdues d’orina en esforçar-se, ejaculació precoç, erecció que costa de mantenir, o una sensació de pressió a la zona baixa del ventre que no sap explicar.
El problema no sol ser feblesa
Aquí hi ha el malentès més gran. Quan un home busca informació, tot li diu que ha d’enfortir. Però a la consulta veiem sobretot el contrari: homes amb el sòl pelvià crònicament contret, sense saber-ho. Anys de feina asseguts, tensió acumulada, l’hàbit de retenir-ho tot (literalment i emocionalment) deixen aquest múscul en tensió constant. Un múscul tens no és un múscul fort. És un múscul que ja no sap descansar, i que per tant tampoc sap contreure’s bé quan cal.
Els senyals d’un sòl pelvià tens: molèsties al perineu sense causa clara, sensació de pressió després de seure moltes hores, dificultat per relaxar-se durant el sexe, o ejaculació que arriba abans del que l’home voldria.
Trobar el múscul
Abans d’entrenar res, cal saber què s’està movent. La manera més senzilla: mentre s’orina, aturar el rajolí a mig camí i tornar-lo a deixar anar. El múscul que s’activa en aquell moment és el sòl pelvià. Això només serveix per identificar-lo. però fer-ho servir com a exercici habitual no és recomanable, pot interferir amb el buidatge normal de la bufeta.
Un altre punt de referència: la lleugera elevació dels testicles quan es contrau la mateixa zona, o l’esclariment al voltant de l’anus en tancar-lo suaument, sense apretar natges ni abdominal.
Com entrenar-lo de veritat
L’entrenament té dues meitats, i la gent només fa la primera.
Contreure. Tancar el múscul com si es volgués aturar l’orina, mantenir-lo tres o quatre segons, i deixar-lo anar. Sense moure natges, cuixes o abdominal, només aquella zona.
Relaxar del tot. Aquesta és la meitat que es salta gairebé tothom, i és la més important si el problema de base és tensió. Després de cada contracció, cal notar activament com el múscul torna a un repòs complet, més fluix que abans de començar. Si només s’entrena la contracció, un sòl pelvià ja tens acaba encara més tens.
Es pot practicar assegut, dret o estirat, en sèries curtes repartides al llarg del dia. La constància hi fa més que la intensitat.
El que passa a la camilla
En una sessió de Tantra Energy no treballem el sòl pelvià com a fisioterapeutes ni prescrivim exercicis clínics , això no és el nostre àmbit. El que sí que passa és que el cos aprèn, a través de la respiració conscient i del tacte lent, a deixar anar zones que porta anys mantenint tancades sense adonar-se’n. Per a molts homes, notar per primera vegada com se sent aquella zona quan es relaxa de debò ja és informació nova. El múscul recorda el que ha sentit.
Quan cal un professional
Si hi ha dolor persistent, pèrdues d’orina habituals o molèsties que no milloren, el pas següent és un fisioterapeuta especialitzat en sòl pelvià masculí. Existeixen, encara que costin de trobar, i saben avaluar el que nosaltres, des del nostre àmbit, no podem diagnosticar.
Parlar-ne obertament és el primer pas. La resta ve després.
Carles i Angela · lomilomimassage.cat · lomilomigirona@gmail.com · Escriu-nos per WhatsApp · Girona i Costa Brava · Sessions individuals, en parella i a domicili disponibles
