Whatsapp

+34 641 046 145

Email

lomilomigirona@gmail.com

Opening Hours

Lun - Dom: 9AM - 8PM

Si li preguntes a algú què se sent en un orgasme, segurament et dirà: “Doncs ho saps i prou”. Però la veritat és que moltes dones vivim durant anys creient que allò que sentim: un pic d’excitació local, un benestar agradable a la zona genital, una petita descàrrega, és tot el que hi ha. I no és que estigui malament, però quan un dia el cos s’obre de veritat, t’adones que allò anterior només era una petita part del viatge.

En el meu cas, el canvi no va arribar per saber més tècnica ni per buscar-lo amb més insistència. Al contrari. Durant molt de temps, el que em frenava era al cap: prejudicis arrossegats, exigències, i també aquella inèrcia tan subtil de voler complaure la parella. Aquesta sensació no escrita que, quan l’altre acaba, tu també hauries d’haver arribat ja, o que, per no fer esperar ni fer sentir malament l’altra persona, dones per tancat el moment amb aquell petit benestar i et convences que ja n’hi ha prou.

Amb un rellotge mental així al darrere, el cos no pot baixar la guàrdia mai.

Vaig necessitar temps. Molt de temps, paciència i un acompanyament segur i sense pressa. Un espai on no calia demostrar res, ni complir els temps de ningú, ni estar pendent de complaure. El dia que la ment va poder calmar-se, ni que fos una estona, i em vaig permetre quedar-me en el meu propi ritme sense jutjar-me, va passar una cosa completament diferent: una onada que no es quedava només als genitals, sinó que expandia tot el cos, de cap a peus, dissolent qualsevol tensió.

L’orgasme no es pot perseguir com un objectiu, perquè en el moment en què la ment es posa a vigilar el cos o els temps, el plaer s’esvaeix. Només el reconeixes de debò quan t’has pogut relaxar tant que t’oblides d’estar-lo buscant.

Veiem moltes dones a qui els passa exactament el mateix que em va passar a mi. Dones que arriben acostumades a adaptar-se al ritme dels altres, amb el cap ple de soroll o amb la sensació que “els costa” o que el seu plaer té un sostre. I al cap d’unes sessions sobre la camilla, on ningú espera res d’elles i l’únic focus és el seu propi cos, el sistema nerviós per fi confia i experimenten aquesta expansió real.

I saps què ens diuen gairebé sempre just després? Dues coses molt humanes: “Això no ho havia sentit mai”… i immediatament després apareix una onada de vergonya. Vergonya per haver-se deixat anar tant, per haver sentit amb tanta intensitat, per haver ocupat tot aquell espai i aquell temps per a elles mateixes.

Per això ens agrada recordar-ho sempre: aquest alliberament i aquesta vulnerabilitat no són res de què avergonyir-se. Són el senyal que el teu cos és viu, que has deixat de barallar-te amb el teu cap i que t’has donat permís per sentir al teu propi ritme, sense filtres.

L’orgasme femení real no s’assembla gaire al de les pel·lícules ni entén de cronòmetres. No va de complir ni de fer espectacle, sinó de treure’s capes de sobre fins que el cos respira lliure.

Angela

Recommended Articles

@GironaMassages