Sovint es jutja l’ambient liberal (swinger, BDSM, relacions obertes…) com a “vici”, però la realitat és que té uns codis d’ètica, comunicació i respecte que podrien ser molt útils a moltes relacions tradicionals.
Quan es parla de l’ambient liberal o de relacions no convencionals, la imatge que ve al cap sol ser de descontrol, festa o promiscuïtat.
Però si deixem de banda el prejudici i mirem l’estructura que sosté aquest tipus de relacions, ens trobem amb una sorpresa: Perquè la llibertat funcioni, calen unes regles del joc molt més clares i respectuoses que en la parella de tota la vida.
Nosaltres treballem amb parelles de tot tipus, i hem observat que les parelles “Vainilla” (convencionals) tenen molt a aprendre dels 5 pilars que sostenen l’univers liberal:
1. El Consentiment Explícit: “No és No” (i no passa res)
En una relació convencional, a vegades el sexe es converteix en una obligació (“toca perquè fa dies que no ho fem”) i el “No” es viu com un rebuig personal o un drama.
En l’ambient liberal conscient, el consentiment es negocia abans de la trobada.
- Tothom sap que té dret a dir “No” en qualsevol moment sense haver de donar explicacions.
- I el més important: l’altre accepta el “No” amb total naturalitat.
La lliçó: Aprendre a acceptar una negativa de la teva parella sense enfadar-te és el primer pas per a una sexualitat sana.
2. La Comunicació Radical (Posar les cartes sobre la taula)
Les parelles convencionals sovint esperen que l’altre els llegeixi la ment: “Ja hauria de saber què m’agrada”. Això genera frustració.
En el món liberal (sigui swinger o kink), la comunicació és directa. Es parla de fantasia, de límits i de desitjos obertament, perquè si no es fa, l’experiència pot sortir malament.
La lliçó: Parlar de sexe, de pors i de desitjos fora del llit (fent un cafè, tranquils) no mata la màgia; crea el mapa per gaudir-la.
3. Els Límits com a Eina de Seguretat
Hi ha un mite que diu que ser liberal és no tenir límits. Fals. És just el contrari: és tenir els límits tan clars que pots jugar amb llibertat dins d’ells.
Una parella que obre la seva relació o explora el BDSM ha de tenir claríssim què és sagrat per a ells.
La lliçó: Posar límits a la teva parella no és restringir-la, és dir-li: “Aquest és el perímetre on em sento segur/a per florir amb tu”. Els límits cuiden el vincle.
4. La Gestió de la Gelosia (Comprensió vs. Possessió)
En el model tradicional, la gelosia es veu com una prova d’amor (“si no és gelós, no m’estima”).
En el model liberal conscient, la gelosia s’entén com una emoció humana que parla d’una inseguretat pròpia, no d’una amenaça externa. Es treballa, es parla i es gestiona, en lloc de llançar-la contra l’altre.
La lliçó: Deixar de veure la parella com una propietat i començar a veure-la com un company de viatge lliure fa que la relació sigui molt més lleugera i autèntica.
5. El Sexe com a Espai de Joc i Exploració
Les parelles liberals entenen que el plaer no és un tràmit de 10 minuts abans de dormir. És un espai de creativitat, de disfresses, de rols, de descobriment…
No tenen por de preguntar: “I si provem això?”.
La lliçó: La curiositat és el millor afrodisíac. Trencar el guió establert és vital per mantenir l’erotisme viu després d’anys de convivència.
No cal que et facis swinger ni que entris en un club liberal si no és el que sents.
Però sí que pots agafar “prestat” el seu manual d’instruccions: Parlar clar, pactar límits i jugar sense culpa.
Aplicar aquesta mentalitat a la teva relació monògama o convencional pot ser la revolució que estaves esperant.
Els nostres tallers de parella beuen d’aquesta filosofia: crear un espai on les regles les poseu vosaltres, no la societat.
Carles & Angela
