Acompanyar processos emocionals i moure l’energia vital de l’altre demana una higiene invisible però rigorosa. Us expliquem per què la nostra feina comença molt abans d’obrir la porta.
Molts clients ens pregunten, sovint en acabar una sessió de Tantra: “Com t’ho fas, Carles, per no carregar-te amb tot el que t’he deixat aquí?” o “Angela, com et deslliures de la tensió que ha sortit avui?”.
És una pregunta molt sàvia. Quan t’entregues a tocar un cos amb presència absoluta, no només toques pell i múscul. Estàs entrant en contacte amb la història d’aquella persona, amb el seu estrès, amb les seves pors i amb les seves càrregues emocionals. Si no tinguéssim un mètode per gestionar-ho, ens acabaríem buidant.
Nosaltres som els guardians de la nostra pròpia energia per poder ser el millor refugi per a la teva. Aquests són els nostres rituals:
1. El silenci previ: Crear el buit (30 minuts abans)
La nostra feina no comença quan toquem el timbre, sinó molt abans. Aproximadament mitja hora abans de cada sessió, ja som a la sala. Ens tanquem en silenci. Respirem. Meditem.
Aquest temps és sagrat per a nosaltres: serveix per fer un buidatge emocional. Necessitem estar “buits” de les nostres pròpies preocupacions per poder estar realment presents per a tu. Si nosaltres no estem en pau, no podem transmetre pau. Aquest silenci és el que ens permet rebre’t amb una mirada neta i el cor obert.
2. La ment del “Canal” vs. la de l’ “Esponja”
A la sala, nosaltres no som esponges. L’esponja absorbeix l’aigua bruta i se la queda a dins. El canal, en canvi, permet que l’energia flueixi a través seu però no reté res. Aquesta actitud de desapropiació és la nostra primera capa de protecció: l’energia que surt de tu no és nostra, només t’ajudem a circular-la i alliberar-la.
3. Peus a terra: El contacte directe (Grounding)
Sempre treballem descalços. Treballar en contacte directe amb el terra ens permet actuar com una “presa de terra” literal. L’energia que movem amb les mans necessita una via de sortida: entra pel nostre tacte, ens travessa i es descarrega cap al terra. Això evita que la tensió del client es quedi bloquejada en el nostre propi sistema nerviós.
4. El ritual del lliscament: Tallar el vincle
Durant el massatge, i sobretot en acabar-lo, realitzem un gest que per a nosaltres és imprescindible. Amb un moviment ferm, fem lliscar la mà des de la nostra pròpia espatlla fins a la punta dels dits.
És una manera d’escombrar qualsevol rastre d’energia que hagi pogut quedar “enganxada” als nostres braços. És el nostre mètode físic per tallar el vincle energètic i assegurar-nos que tota la càrrega marxa fora del nostre camp.
5. L’aigua freda i la Natura
Fora de la sala, la nostra higiene continua:
- L’Aigua: En acabar, rentar-nos les mans i els avantbraços amb aigua ben freda és un tallafocs immediat que s’emporta qualsevol residu.
- La Natura: Caminar nus per la muntanya o banyar-nos al mar d’hivern és la nostra manera de reciclar l’energia a gran escala. La natura té la capacitat infinita de transformar l’energia densa en vitalitat nova.
La conseqüència: El límit de les dues sessions
Tot aquest procés de buidatge, neteja i recàrrega és el que ens porta a una decisió innegociable: no realitzem més de dues sessions per persona al dia.
Podríem fer-ne més? Físicament potser sí, però energèticament no seríem impecables. Per garantir que la nostra presència sigui total i la nostra energia estigui fresca per a tu, hem de respectar els nostres propis temps.
Gràcies per entendre que, per cuidar-te bé a tu, primer hem d’aprendre a ser els guardians de la nostra pròpia pau.
Carles & Angela
