Per què l’obsessió per “aconseguir-ho” és precisament el que ho frena, i per què la por a “tacar” és el principal enemic del plaer.
A la consulta, moltes persones m’arriben amb la mateixa pregunta, a vegades xiuxiuejada amb timidesa:
“Carles, he sentit a parlar de l’Squirt… però a mi no m’ha passat mai. Creus que jo no puc? Tinc algun problema? Estic bloquejada?”
La meva resposta sempre és la mateixa: El teu cos funciona perfectament.
El problema no és la teva anatomia. El problema és la por a perdre el control.
Vivim en una època on sembla que l’Squirt s’ha convertit en el nou “trofeu” a aconseguir. Sembla que si no expulses líquid, no has gaudit prou. I això és fals.
Però sí que és cert que l’Squirt és una experiència d’alliberament brutal, i que la gran majoria de cossos amb vulva en són capaços físicament.
Llavors… per què costa tant que surti?
1. La barrera principal: “M’estic fent pipí!”
Aquí és on rau el secret que ningú t’explica.
La sensació física just abans de l’Squirt és idèntica a la necessitat urgent d’orinar.
Quan l’excitació és molt alta i la zona G (o prostàtica) s’inflama, pressiona la uretra. El teu cervell rep el senyal d’alarma: “Compte! Ens farem pipí a sobre!”.
La reacció automàtica i inconscient de qualsevol persona educada en la contenció (especialment les socialitzades com a dones) és tancar. Contraus el sòl pèlvic per no tacar.
I en aquest moment precís, bloqueges l’Squirt.
Perquè l’Squirt no demana força; demana rendició. Perquè surti, has de fer l’acte de fe més gran: empènyer cap a fora quan el teu cap et diu que tanquis.
2. Per què gairebé mai passa a la primera sessió?
La meva experiència com a terapeuta m’ha ensenyat un patró molt clar: és molt difícil que tinguis un Squirt a la primera visita.
Per què? Perquè per vèncer la por a “fer-se pipí” o a tacar, necessites una confiança cega en l’espai i en el terapeuta.
A la primera sessió, el teu sistema nerviós encara està escanejant si el lloc és segur.
Però, què passa a la segona o tercera sessió?
Que ja em coneixes. Ja saps que la camilla està protegida. Ja saps que si surt líquid, jo (Carles) no m’espantaré ni et jutjaré, sinó que ho celebraré com un èxit de relaxació.
Quan la ment entén que està en un refugi segur, la pelvis es relaxa de veritat. I és llavors quan succeeix.
3. L’objectiu no és mullar, és sentir
Si vens al massatge pensant “Avui he de treure líquid”, probablement no sortirà. L’exigència tensa els músculs.
La meva feina com a terapeuta no és “provocar-te” un Squirt mecànicament.
La meva feina és crear un espai tan segur, tan lliure de judicis i tan acollidor, que el teu cos se senti lliure per expressar el que vulgui.
Busquem que perdis la por a deixar anar el control
Si mai ho has experimentat, no ets “rar/a”. Simplement, potser no has tingut l’entorn o la calma necessària per atrevir-te a “tacar-ho tot”.
No busquem rècords. Busquem que perdis la por a deixar anar el control.
I quan deixes anar el control… sovint, la resta ve sol.
