Per Carles i Angela · Massatgistes · Girona
Hi ha una pregunta que gairebé tothom es fa abans de venir per primera vegada, i que molt pocs gosen fer en veu alta:
“Però, realment, què passa allà dins?”
És una pregunta legítima. I mereix una resposta honesta.
Perquè al voltant del massatge Tantra Energy hi ha tanta confusió, tants malentesos i tanta fantasia projectada, que la realitat, que és molt més rica i molt menys escandalosa del que imaginen alguns, queda enterrada sota una capa de prejudicis.
Avui la desenterrem.
Abans que comenci res: com ens preparem nosaltres
Una sessió no comença quan la persona s’estira a la camilla. Comença molt abans.
Abans de cada sessió, sempre i ha un moment de connexió. Respirem. Posem intenció. Ens assegurem que estem presents, no en mode automàtic ni amb els pensaments a una altra banda.
Això pot semblar un detall menor. No ho és.
Quan treballem amb el cos d’una persona, ella percep molt més del que creiem. Percep si som aquí de debò o si estem a mitges. Percep si les nostres mans porten calor o mecànica. El cos no s’enganya.
Per això la nostra preparació no és tècnica, és energètica. Llegim l’espai, ajustem la temperatura, l’aroma, la música. I ens posem en un estat de presència que, si ho fem bé, la persona comença a percebre des del moment que entra per la porta.
Els primers minuts: la conversa que ho canvia tot
Quan la persona arriba, no comencem amb el massatge. Comencem parlant.
No és un interrogatori ni un formulari mèdic. És una conversa real: com estàs, què t’ha portat fins aquí, com és el teu cos avui, hi ha alguna cosa que vulguis treballar o alguna cosa que prefereixis que deixem de banda.
Aquesta conversa té un efecte que sovint sorprèn: relaxa. Perquè moltes persones arriben amb una tensió invisible, la de no saber exactament què passarà. Quan parlem obertament, quan posem les cartes sobre la taula, aquella tensió es dissol.
També és el moment on establim el marc. No com un contracte fred, sinó com una conversa entre adults que es respecten. En qualsevol moment pots dir para. En qualsevol moment pots demanar més pressió, menys, diferent. En qualsevol moment pots plorar, riure, fer soroll o quedar-te en silenci absolut.
Aquí no es jutja res.
El cos: el que toquem i com ho fem
El massatge Tantra Energy treballa amb tot el cos. No hi ha zones excloses per principi, però tampoc hi ha zones que es toquin de forma automàtica o sense consciència.
Comencem normalment per l’esquena, les espatlles, el coll. Zones on la tensió s’acumula i on el cos comença a cedir amb relativa facilitat. Usem oli calent, pressió variable, ritmes que canvien de lents a profunds.
A mesura que el cos s’obre, anem aprofundint. Les cames, els glutis, el ventre, el pit. Zones que en altres contextos de massatge es salten o es tracten amb distància clínica. Nosaltres les toquem amb la mateixa atenció i la mateixa presència que la resta del cos, perquè el cos no té jerarquies.
Les zones genitals es poden treballar si la persona ho desitja i ho expressa. No és un suplement ni una cosa que se sobreentengui. És una opció que es parla, que es decideix amb llibertat, i que quan es dona, s’emmarca sempre en el treball energètic, no en la gratificació sexual.
La diferència entre un toc terapèutic i un toc sexual no sempre és obvia des de fora. Des de dins, des de qui el dona i des de qui el rep, és absolutament clara.
El que passa emocionalment durant la sessió
Aquí és on la cosa es torna interessant. I on moltes persones s’han sorprès a si mateixes.
El cos guarda memòria. Tensions cròniques que porten anys al mateix lloc. Emocions que no han trobat sortida i que s’han instal·lat com a duresa física. Experiències passades que el cos recorda encara que la ment hagi decidit oblidar-les.
Quan les mans arriben a certs llocs amb la presència adequada, algunes d’aquestes coses es mouen.
De vegades és subtil: un sospir profund, una relaxació sobtada, la sensació que alguna cosa que estava encallada es deixa anar.
De vegades és més intens: llàgrimes que surten sense motiu aparent, un riure inesperat, una emoció que no saps ben bé d’on ve però que és real i necessita expressar-se.
No ens espantem davant de res d’això. Al contrari, és exactament el que busquem. Un cos que pot expressar el que sent és un cos més lliure. I acompanyar aquell moment, sense pressa i sense judicis, és una de les parts més boniques de la nostra feina.
El que no fem és interpretar. No som psicòlegs ni pretenim ser-ho. Si surten emocions, les acompanyem. Si la persona vol parlar-ne, escoltem. Si prefereix quedar-se en silenci i simplement sentir, respectem.
El que sent la persona que rep
És difícil descriure-ho en paraules, perquè és essencialment una experiència corporal. Però el que ens expliquen les persones, en acabar, té alguns fils comuns.
Una sensació de pes diferent. Com si el cos fos més seu que abans d’entrar.
Una lentitud que no és cansament. Com si el temps s’hagués estovat.
De vegades, una sorpresa: “No sabia que el meu cos podia sentir-se així.” O: “No recordava que tenia aquest racó del cos.”
I sovint, una certa vulnerabilitat. No de debilitat, sinó de la vulnerabilitat que ve d’haver-se mostrat de veritat, d’haver deixat que algú t’acompanyi en un lloc íntim, i haver comprovat que no passa res dolent. Que, de fet, passa alguna cosa molt bona.
Després de sortir: el que ningú explica
La sessió no acaba quan la persona s’aixeca de la camilla.
Hi ha un procés d’integració que continua durant hores, i de vegades dies, després. El cos ha viscut alguna cosa, i necessita temps per processar-ho.
Algunes persones surten en un estat de calma profunda, gairebé somnolendes, com si acabessin de despertar d’un son molt llarg. Altres surten amb una energia que no esperaven, amb ganes de moure’s, de parlar, de fer coses.
Algunes persones ens escriuen l’endemà per explicar-nos que han dormit diferent. Que han tingut somnis intensos. Que han tingut una conversa pendent que porten temps ajornant. Que han plorat al cotxe de tornada sense saber del tot per què, però sentint que era necessari.
Tot això és normal. Tot això és benvingut.
El que sempre recomanem és que els dies posteriors siguis generós amb tu mateix. Beu aigua. Descansa si pots. No t’omplis l’agenda just després. Deixa que el que ha passat es posi al seu lloc.
Per acabar: la pregunta que ara et pots fer
Ara que saps el que passa realment a la camilla, la pregunta ja no és “però, realment, què passa allà dins?”
La pregunta és una altra: estàs preparat per venir?
No cal que la resposta sigui sí avui. Però si alguna cosa d’aquest article t’ha ressona, si has llegit alguna frase i has pensat “això és el que necessito”, et convidem a escriure’ns. Sense compromís. Sense pressa.
Estarem encantats d’acompanyar-te.
Carles i Angela – Girona i Costa Brava · Sessions individuals, en parella i a domicili disponibles
